Els 3 Gats Blaus

"EL FOC ÉS LA PRIMERA MERAVELLA". Ho deja Joan Maragall, de qui enguany commemorem el 150é aniversari del seu naixement. El foc era dels déus i els déus n'estaven gelosos. Pero "és el que els déus han amagat alió que fa viure els humans". Viu i contradictori. Encomana claror i escalf vital. Crea, inspira, transforma.

EL CANIGÓ ÉS L'OLIMP CATALÁ. Pirineu, serralada de foc. Al cim del Canigó, la Flama encesa d'una espurna s'expandeix. No entén de fronteres d'estats, de cultures, d'identitats, de classes, de generacions ni de creences. S'Abranda de Guardamar a Salses i de Fraga a Maó, fins a I'Alguer... I s'agermana amb la nació occitana a tramuntana. I a migjorn i a xaloc, amb la cultura amaziga, que celebra des de sempre la festa ritual de les fogueres.

A la Nit de Sant Joan

com és festa d'alegria

ne fan festa els cristians

i els moros de Morería.

ÉS LA NIT EN QUÈ ES DESVETLLEN ELS ESPERITS DE LA NATURA, follets del foc i del vent, minairons de sota terra, dimonis boiets, angelets, miquelets, segadorets, gavaigs, familiars... Nit d'encantades i de bruixes.

EL FOC ES EL NUCLI DE LA COMUNITAT. La llar de foc, el fogar, la familia. El caliu del que fou. El Foc Nou encenia el tió de Nadal. Era el Nadal del Sol. La foguera a la plaça és la comunitat que se sap i se sent poble. Són els Focs del Sol Ple. Volem que abrandi, i que trempi al roig viu la nació catalana, que faci crepitar les ginesteres. Tirem-hi herbes oloroses! Envoltem, saltem, sardanegem el foc!

LES BRASES SÓN EL SENY, LES FLAMES SÓN LA RAUXA. Llengües de foc convertides en paraules i clamors. La Flama del Canigó s'ha convertit en un símbol d'identitat deis Páisos Catalans. En aquest poema, Maragall va fer de la poesia una profecia:

Pirineu, si resplendissis

tot encés de mar a mar,

remembrant els fills en vetlla,

les memòries del passat,

les finances del pervindre

i els misteris d'eix atzar

que fa que els fills d'una mare,

que els homes d'un sol parlar

tinguin els braços en I'aire

tots alhora bracejant,

i el crit d'una sola llengua

s'alci dels llocs més distants

omplint els aires encesos

d'un clamor de Llibertat!

QUE CAP BUROCRACIA NO PROHIBEIXI LES NOSTRES FOGUERES ANCESTRALS, ni amenaci la nostra tradició foguera, ni ofegui la nostra llengua, ni retingui la nostra llibertat. Que els genis del foc encenguin els aires: dracs, guites, plens, diables, trabucaires, moixigangues, atxes, torxes, falles, haros, fars, petards, coets, castells de focs... Tornem a encendre fogueres a les places de pobles i ciutats! Recuperem-les, perqué corren el risc d'extingir-se. Encenguem les ciutats! Apostem per la ciutadania. Per I'etnos i pel demos, les dues maneres de ser poble. Exercim I'antic vot fogueral, i QUE CADA FOGUERA SIGUI UN REFERÉNDUM POPULAR PER LES NOSTRES LLIBERTATS.

JOAN SOLER i AMIGÓ
Escriptor i Premi Nacional de Cultura Popular 2006